Química al sistema solar

Big Bang

El Big Bang, el moment zero de l’univers que coneixem. Durant els primers segons de vida del cosmos, es van crear tots els nuclis d’hidrogen, així com també nuclis d’heli i liti (tres primers elements de la taula periòdica i més simples).

Per saber més detalladament el que va passar durant aquest procés, podem visualitzar aquest vídeo del canal de YouTube «Kurzgesagt – In a Nutshell» que ens explicarà detalladament el principi de tot, el Big Bang.

Composició dels planetes del sistema solar

1. Mercuri:

És els planeta del sistema solar més proper al sol, el més petit i el més dens. Forma part dels planetes interiors (els quatre planetes més propers al sol) i no presenta cap satèl·lit. La seva òrbita és inferior a la de la Terra.

Estructura interna i superfície: Mercuri és un dels quatre planetes rocosos o sòlids; és a dir, que té un cos rocós. Mercuri està format aproximadament per elements metàl·lics i silicats

El seu diàmetre és de 4879 km en l’equador i té una densitat d’uns 5430 km/m3, això s’explica perquè, segons els geòlegs estiman que el nucli ocupa un 42% del seu volum total, aquest està parcialment fos, cosa que explicaria el camp magnètic del planeta. Al voltant d’aquest nucli hi ha un mantell d’uns 600 km de grossor.

La superfície de Mercuri presenta nombrosos cràters, resultat d’un bombardeig de meteorits per tota la seva superfície, això ho facilitava l’absència d’atmosfera.

Història:

 

Silicats 30%
Elements metàl·lics 70%

2. Venus:

L’atmosfera de Venus té uns núvols compostos d’àcid sulfúric, això és el que fa impossible les observacions de la seva superfície. Els gasos que es troben són el diòxid de carboni i el nitrogen principalment. L’atmosfera de Venus conté petites quantitats de diversos compostos, algunes basades en hidrogen com el clorur d’hidrogen i el fluorur d’hidrogen, així com el monòxid de carboni, el vapor d’aigua i l’oxigen molecular.

A venus hi ha un efecte hivernacle gràcies al vapor d’aigua i diòxid de sofre, ja que atrapen l’energia solar i fa que augmenti la temperatura, fent que sigui el planeta més calent del sistema solar.

3. Terra:

A l’escorça terrestre l’element més abundant és l’oxigen. El silici és el segon element més abundant (27,7%), seguit d’alumini (8,1%), ferro (5,0%), calci (3,6%), sodi (2,8%), potassi (2,6%). i magnesi (2,1%)

4. Mart:

Aquest planeta té un nucli format majoritàriament per ferro i níquel, un mantell i una escorça de silicats, menys densa. El silici, l’oxigen, el ferro, el manganès, l’alumini, el calci i el potassi són els elements més abundants.

El color vermell predomina a tot el planeta per la quantitat d’òxid de ferro que en té a la superfície.

5. Júpiter:

La seva atmosfera està formada per hidrogen i un 10% d’heli. Encara que també conté metà, amoníac, deuteri, vapor d’aigua i té traces de carboni i sulfur d’hidrogen ,  neó, oxigen i sofre.

El seu color groc no és sap d’on prové però hi ha hipòtesis que creuen que és gràcies a compostos de sofre i fòsfor. Els seus núvols estan formats per amoníac. 

La vida a la terra no és possible ja que encara que té aigua, la seva quantitat és molt escassa, i el nucli és l’única superfície sòlida del planeta.

Generalment format per:
Hidrogen 85%
Heli
+

6. Saturn:

Està format principalment d’hidrogen 96,3% i heli en menor quantitat 3,25%

Els seus anells estan formats de partícules gelades i aigua gelada. Hi ha núvols de gel d’amoníac.

Hidrogen 96%
Heli 3%

7. Urà:

L’atmosfera d’Urà conté principalment hidrogen i heli amb una major proporció de glaços, com ara aigua, amoníac i metà, juntament amb traces d’altres hidrocarburs. Es tracta de l’atmosfera planetària més freda del sistema solar, amb una temperatura mínima de −224 °C.

Té una estructura de núvols complexa, i es creu que els més baixos es componen d’aigua i els més alts de metà.[12] En canvi, l’interior del planeta consisteix principalment de glaços i roca.

8. Neptú:

Està compost d’una espessa barreja d’aigua, amoníac i metà sobre un centre sòlid de la mida de la Terra.

La seva atmosfera es compon d’hidrogen, heli i metà, com les de Júpiter i Saturn, però amb la presència d’hidrocarburs i possiblement de nitrogen. El metà dona a Neptú el color blau, com a Urà.