Categorías
ciència

Què és l’astroquímica?

L’Astroquímica és la ciència que estudia la composició química dels astres, l’abundància de reaccions i molècules, la seva interacció amb la radiació, i el material diluït en l’espai interestel·lar, normalment concentrat en grans núvols moleculars i nebuloses.

Les observacions d’ones de radi dues a terme en la dècada dels setanta van demostrar que l’espai interestel·lar no està només ple d’hidrogen i pols, sinó que també conté compostos químics complexos o molècules en estat gasós com l’aigua (H20), l’amoníac (NH3) o el metanol (CH3OH).   

Abans es creia que l’espai només contenia hidrogen i pols, ja que hi ha molt poques reaccions químiques en el gas interestel·lar a causa de la seva temperatura tan freda.

Els elements químics s’uneixen per formar molècules que aquestes  en escalfar-se es converteixen en molècules gasoses en l’espai.

pexels-miriam-espacio-110854 (1)
  • Espai interestelar: regió de l’espai compost per dos o més astres.
  • Núvols moleculars i nebuloses: regió extensa de gas i pols interestelar en l’interior d’una galàxia, en la que la densitat de la matèria és suficientment alta, i la temperatura suficientment baixa perquè permet formar molècules, majoritàriament H2, però també podem trobar elements “més pesats” en quantitats mínimes; com l’heli, el carbó, el nitrogen o l’oxígen. Aquestes són especialment importants en la formació estelar. Actualment són les estructures galàctiques conegudes de major tamany.

L’element més abundant a l’univers és el dihidrogen (H2), però no es fàcilment detectable, en el seu lloc és més fàcil detectar material difús en molècules com el CO. Els astroquímics han aconseguit trobar centenars de tipus de molècules, algunes tan complexes com els aminoàcids o fullerens.
La investigació moderna en l’astroquímica també inclou l’estudi de la formació i interacció en medis poc densos, aquest estudi pot contribuir en la comprensió de l’origen de la vida la Terra.

Categorías
ciència espectroscòpia química

Espectroscòpia

Què és l'espectroscòpia?

L’espectroscòpia és l’estudi de la interacció de la llum i la matèria, es basa en la capacitat dels àtoms, les molècules i la matèria d’absorbir o emetre la radiació electromagnètica.

La llum del sol viatja en forma d’ones, que són parcialment perceptibles per l’ull humà, però la major proporció d’aquestes ones es actualment imperceptible. Per entendre això es parla del espectre electromagnètic.

Treball de Lucas Vieira, Wikipedia
Espectre electromagnètic

A l’any 1677, Isaac Newton va fer el següent experiment:

A través d’un prisma de vidre va deixar passar un raig de llum blanca i va notar que la llum al sortir del prisma es dividia en molts colors, com l’arc de sant martí. Va anomenar a aquest fenomen “espectre”.

Isaac Newton

Casi un segle i mig més tard, a l’any 1800, el científic William Herschel, basat en l’experiment de de Newton, va mesurar la temperatura que presentava cada color de l’espectre i va comprovar que les ones vermelles transportaven més calor que les violetes.

La part més rellevant de l’experiment que va fer Herschel, va ser quan va posar el termòmetre al costat de la llum vermella i va descobrir que la temperatura era major, com el termòmetre es trobava al costat de la llum vermella, ho va anomenar infraroig.

Amb això es va adonar empíricament (nascut de l’observació i l’experimentació)  que hi ha formes de llum que no són visibles per l’ull humà.

Com a conclusió l’espectre electromagnètic és el conjunt de totes les radiacions electromagnètiques, aquest descobriment va obrir el camp per a moltes investigacions que van permetre descobrir altres tipus d’ones:

Les ones de radi són utilitzades principalment per a transmetre informació.

  • Ex: Radios AM (Amplitud Modulada) i FM (freqüència modulada), els telèfons mòbils, els televisors, comunicacions militars…

Són les ones electromagnètiques en les quals la freqüència està rondant els 300Hz.

  • Ex: antenes de radars, satèl·lits per telecomunicacions, per cuinar i calentar els aliments…

És una part de l’espectre electromagnètic que té una longitud d’ona més llarga que la llum visible, pero més curta que la radiació del microones. Tot i que els vertebrats no la podem percebre a mode d’estímul lluminós, la podem percebre pel calor que emet.

La llum ultraviolada principalment forma part de les radiacions solars. Pot provocar reaccions químiques i la fluorescència d’algunes substàncies. Aquest tipus de radiació pot arribar a ser nociva per la salut.

La radiació X i els raigs X corresponen a la part de l’espectre electromagnètic menys energètica que els raigs gamma pero més que els raigs ultraviolats, aquests no tenen càrrega malgrat que es creen mitjantçant l’acció dels camps magnètics i elèctrics. Van ser descoberts pel cientific alemany Wilhelm Conrad Röntgen.

Els raigs gamma són radiacions electromagnètiques produïdes per la desintegració radioactiva dels nuclis atòmics, aquesta radiació té una freqüència molt alta i es troben entre les radiacions més perilloses pels humans.

És l’única part de l’espectre electromagnètic que és visible per l’ull humà.

Categorías
ciència

Benvolguts!

Benvolguts! A la nostra pàgina, parlarem sobre la química que hi ha a l’espai, l’astroquímica. També tractarem temes pel seu estudi, com l’espectroscòpia, i la composició química dels diferents planetes que formen el sistema solar.